De fet, els andreuencs són cinquens (16 punts) i tanquen la zona noble, mentre que el Terrassa FC és vuitè (15 punts). El sorpasso és matemàticament possible. Pel que fa al duel particular, mentre que en títols el Terrassa FC és clarament superior, el balanç particular és equilibrat en un dels duels amb més tradició del futbol català.
Fins al 1925 no es va produir la primera visita del Sant Andreu a Terrassa. El 3 d’agost del 1925, l‘amistós es va resoldre per 3-2 a favor dels rogencs. Aquell mític 1925, el Terrassa FC es va proclamar campió de la primera edició de la Copa Catalunya, màxim títol català, conquerit quatre vegades pels egarencs, líder del Vallès en títols. El 1928 els egarencs van guanyar el Sant Andreu per 2-0 (doblet de Gàndara) i 3-1 al Torneig de Consolació de la Federació Catalana.
Ja als anys 30, al Campionat de Catalunya de Segona Preferent, els rogencs van imposar-se per 4-1 el 1932, amb rol protagonista de Rosés i Molla. El 1933, al Trofeu El Mundo Deportivo, el Terrassa va golejar per 6-1 (dos gols de López i un de Marco, Bruno, Cadafalch i Burillo) i, el 1934, 5-0 (Torneig de Classificació del Campionat de Catalunya de Segona Preferent). El 1935, al Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el Terrassa FC va guanyar per 4-2 (dianes de Guillamon, Burillo, Márquez i Loyola) i, al Campionat de Catalunya (Promoció a Primera, Grup B), per 4-1 (un gol de Crespo, dos de Burillo i un de Bruno). Cal remarcar el 6-2 del Campionat de Catalunya de Primera, Grup B, el 1936, amb gols de Malón, Guillamon, tres de Pueyo i un d’Arcos. Precisament el 1936 el Terrassa FC va conquerir la segona Copa Catalunya de la història, la segona de l’era antiga: el Terrassa FC és l’únic campió d’aquest títol oficial en la primera època.
El Campionat de Catalunya de Primera, Grup A, el de Primera Regional Catalana i, des del 1947, la Tercera Divisió, van generar noves coincidències entre terrassistes i barcelonins. El 1948, el Terrassa va batre els andreuencs per 3-0 (gols d’Olivé, Martínez ll i Arcas). Alguns envits van ser prolífics en gols: 4-3 a la Copa Federació Catalana (doblets de Chacho i Olivé) i, el 1953, a la Copa Federació Catalana, 5-4 (dos gols de Lera i un de Pujolràs, Munné i Seoane).
La Tercera Divisió (anys 60) i la Segona (anys 70) van prolongar els encontres. S’hi inclou un 3-0 el 1976 (dos gols de Cruz Carrascosa i un de Bío). El 1979-80, a Segona Divisió B, el Terrassa FC va guanyar per 1-0 (Valdés).
Les conteses dels anys 80 es van concentrar a la Tercera Divisió, a la Copa de la Lliga i al Campionat de Catalunya sub-23. El 8 de març del 1984, a la final del Campionat de Catalunya sub-23, el Terrassa FC va golejar els andreuencs per 5-0 (dos gols de Quim i un de Carlos, Saletes i Quique), resultat que va saber defensar a la tornada. El Terrassa FC és líder del palmarès de la competició, amb quatre títols consecutius. Quan, el 1984-85, el Terrassa va conquerir novament el títol, contra l’Espanyol, s’havia desfet abans del Sant Andreu (1-1, gol de Castillo, i 6-1, amb dues dianes de Castillo i Saletes i una de Moret i Miguel Ángel). Fins al 1989-90 es van jugar partits a Tercera. Des del 1994-95 al 1996-97, els encontres arriben a Segona Divisió B.
Els matxs entre terrassistes i andreuencs van reviure el 2005 a la Copa Catalunya i a Segona Divisió B. Un 3-1 (Yago, Deus i Tarrés) el 2006 va propulsar el Terrassa FC cap al lideratge de la categoria. A Tercera, el 27 de setembre del 2015 els egarencs van imposar-se als barcelonins per 2-1 (De la Torre i Adri), i el 4 de setembre del 2016 per 2-0 (Raíllo i Amantini). El 16 de setembre de 2018, els vermells van guanyar el Sant Andreu per 2-1 (doblet d’Arranz). Ara, l’objectiu vermell és prolongar el sis de sis assolit amb Oriol Alsina.
. 
