Amb 31 punts, els terrassistes saben que han de començar a guanyar perquè la promoció d’ascens es troba a cinc punts de distància (o a sis, tenint en compte l’average). El sistema dels tres punts per victòria perjudica els equips que acumulen molts empats, i el Terrassa FC i l’Espanyol B són els que més en sumen. A més, aquest mètode exagera el factor atzar o l’error arbitral (gols no anotats al darrer minut com a casa amb l’Eivissa o rebuts com a Castelló, penals clars no assenyalats a favor o inventats en contra com a Sant Andreu), i l’equilibri natural a la classificació entre equips similars es distorsiona hiperbòlicament i s’amplifica massa.
L’Atlètic Lleida és un rival nou aquesta temporada. De fet, juga a Segona Federació en ocupar la plaça del Lleida CF (descendit a Tercera Federació administrativament). El 2-2 (gols de Mario Domingo i Sleegers) a la primera volta, el 21 de setembre de 2025, és un altre exemple del que li ocorre sovint als terrassistes, que van rebre el gol de l’empat pocs minuts abans del final i fins i tot van salvar alguna altra ocasió lleidatana que els hauria deixat sense puntuar. Els ilerdencs han incorporat Jordi López (amb passat terrassista) com a tècnic fa unes setmanes i s’han recuperat, tot i que encara ocupen places de descens. Tanmateix, es preveu la fèrria resistència inherent a qui lluita per la supervivència.
